La condició climàtica
Totes les famílies felices s’assemblen, però les infelices ho són cadascuna a la seva manera, escrivia Tòlstoi. Vet aquí les primeres paraules que llegim a Anna Karènina, un dels inicis més cèlebres de la literatura universal i també una frase que podria obrir la novel·la que comentem a continuació.
Climas és una novel.la epistolar breu d’André Maurois –pseudònim d’Émile Salomon Wilhelm Herzog, novel·lista i assagista francès de principis del segle XX. Publicada el 1928 i escrita mitjançant una prosa clara i cuidada, l’obra és un petit compendi de psicologia de les relacions afectives, així com una exploració subtil sobre l’amor conjugal i les seves contradiccions en el context de la burgesia industrial francesa dels inicis del segle passat.
Philippe Marcenat és el protagonista i la figura central de l’obra sobre la qual convergeixen dos personatges més: Odile i Isabel. La novel·la s’estructura a partir de dues cartes intercanviades entre Philippe i Isabel. La primera carta, escrita per Philippe, revela records, idees i reflexions del primer sobre la seva experiència sentimental amb Odile. Una experiència que oscil·la des de la passió fins a l’ambigüetat i el conflicte interior del protagonista. Philippe és un reflex dels conflictes i inquietuds entre les tradicions conservadores i els corrents més liberals de l’època; representa a la classe industrial burgesa de províncies, francesa, marcada tant per les seves convencions i expectatives socials com per les seves lluites internes i els dilemes típics de classe. La deriva emocional d’Odile és només la punta de llança d’aquest conflicte que turmenta a Philippe en una relació afectiva destinada al fracàs.
La segona carta, escrita per Isabel, constitueix la segona part de l’obra. Isabel narra la seva vida sentimental i matrimonial amb Philippe, un Philippe post-Odile amb notes de contrast i matisos reveladors que, com en un joc de miralls, mostrarà una actitud vers Isabel similar a la que Odile va tenir amb ell. Isabel és lleial i sacrificada, posa llum i serenor a la dinàmica emocional de Philippe, la seva mirada és compassiva i la seva manera d’entendre l’amor contrasta amb Odile i amb Philippe, que, l’inexorable pas del temps han convertit en un altra persona.
La noció de “Climas” suggereix la idea de canvi o fluctuació, un terme que remet als episodis intermitents de felicitat conjugal entre Philippe i Odile, així com entre Isabel i Philippe. La peripècia sentimental de Philippe així com els conflictes interiors del personatge, magistralment narrats mitjançant una prosa nítida i transparent, semblen personificar una certa idea d’indeterminació i alteració. Climas és una novel·la de matisos. Maurois fila prim i ens convida a explorar la naturalesa efímera de la felicitat en l’amor, així com la idea segons la qual la recerca d’una felicitat romàntica és un camí sense sortida.
